CONTES

LLEGIR ES UN PLAER

En la classe dels porquets, els contes són autèntics TRESORS. Sabem que hem de cuidar-los encara que, de vegades, se'ns oblida i hem de portar algun a l'HOSPITAL DE LLIBRES. Qualsevol moment, lloc, postura,..., és idoni per llegir un conte. Segons el moment, escollim com volem llegir: sóls, acompanyats, per a tot el grup, asseguts, tombats, de genolls... tot és vàlid per gaudir de la lectura.

                       
Hansel i Gretel


Allà al lluny, en una barraca propera al bosc vivia un llenyataire amb la seva esposa i els seus dos fills: Hansel i Gretel. L'home era molt pobre. Tant, que encara en les èpoques en què guanyava més diners amb prou feines si aconseguia per menjar. Però un bon dia no els va quedar ni una moneda per comprar menjar ni una miqueta de farina per fer pa. "Els nostres fills moriran de gana", es va lamentar el pobre aquesta nit. "Solament hi ha un remei -va dir la mamà plorant-. Hem de deixar-los en el bosc, prop del palau del rei. Alguna persona de la cort els recollirà i cuidarà". Hansel i Gretel, que no s'havien pogut dormir de gana, van sentir la conversa. *Gretel es va posar a plorar, però Hansel la va consolar així: "No temes. Tinc un pla per trobar el camí de retorn. Prefereixo passar gana aquí a viure amb luxes entre desconeguts". L'endemà la mamà els va despertar d'hora. "Hem d'anar al bosc a buscar fruites i ous -els va dir-; en cas contrari, no haurem de menjar". Hansel, que havia trobat un tros de pa dur en un racó, es va quedar una mica enrere per anar sembrant trossets pel camí.


Quan van arribar a un clar proper al palau, la mamà els va demanar als nens que descansessin mentre ella i el seu espòs buscaven alguna cosa per menjar. Els muchachitos no van trigar a quedar-se dormits, doncs havien matinat i caminat molt, i aprofitant això, els seus pares els van deixar. Els pobres nens estaven tan cansats i febles que van dormir sense parar fins a l'endemà, mentre els àngels de la guarda vetllaven el seu somni. En despertar, el primer que va fer *Hansel va ser buscar els trossos de pa per recórrer el camí de retorn; però no va poder trobar ni un: els ocells els hi havien menjat. Tant buscar i buscar es van ser allunyant del clar, i per fi van comprendre que estaven perduts del tot. Van caminar i van caminar fins que van arribar a un altre clar. Al fet que no sabeu que van veure allí? Doncs una caseta tota feta de *galletitas i caramels. Els pobres nois, que estaven morts de gana, van córrer a arrencar trossos d'a prop i de persianes, però en aquest moment va aparèixer una anciana.


Amb un somriure molt amable els va convidar a passar i els va oferir un esplèndid menjar. Hansel i Gretel van menjar fins a afartar-se. Després la viejecita els va preparar el llit i els va abrigallar afectuosament. Però aquesta anciana que semblava tan bona era una bruixa que volia fer-los treballar. Gretel havia de cuinar i fer tota la neteja. Per *Hansel la bruixa tenia altres plans: volia que tirés del seu carro! Però el nen estava massa flac i debil per a semblant tasca, així que va decidir tancar-ho en una gàbia fins que engreixés. Gretel no podia escapar i deixar al seu *hermanito tancat!


Entretant, el nen rebia tant menjar que, encara que havia passat sempre molta gana, no podia acabar tot el que li portava. Com la bruixa no veia més enllà del seu nas, quan s'apropava a la gàbia de Hansel li demanava que tragués un dit per saber si estava engreixant. Hansel ja s'havia adonat que la dona estava gairebé cega, així que tots els dies li estenia un *huesito de pollastre. "Encara estàs molt flac -deia llavors la vella-. Esperaré uns dies més!". Per fi, cansada d'esperar al fet que Hansel engreixés, va decidir lligar-ho al carro de qualsevol manera. Els nens van comprendre que havia arribat el moment d'escapar. Com era dia de pastar pa, la bruixota havia ordenat a Gretel que escalfés ben el forn. Però la nena havia sentit a la seva casa que les bruixes es converteixen en pols quan aspiren fum de til·ler, de manera que va preparar un gran foc amb aquesta fusta. "Jo mai he escalfat un forn -va dir llavors a la bruixa-. Per que no mires el foc i em dius si està bé?". "Sal d'aquí, tros de ximple! -va xisclar la dona-. Jo mateixa ho vigilaré!". I va obrir la porta de ferro per mirar. En aquest instant va sortir una *bocanada de fum i la bruixa es va desfer. Solament van quedar un grapat de pols i un moviment de claus. Gretel va recollir les claus i va córrer a alliberar a la seva *hermanito. Abans de fugir de la casa, els dos nens van buscar menjar per al viatge. Però, com seria la seva sorpresa quan van trobar munts de cofres amb or i pedres precioses! Van recollir tot el que van poder i van fugir ràpidament.


Després de molt caminar van arribar a un enorme llac i es van asseure tristos al costat de l'aigua, mirant l'altra riba. Estava tan lluny! “Voleu que us creui?”, va preguntar de sobte una veu entre els joncs. Era un enorme cigne blanc, que en un tres i no res els va deixar en l'altra riba. I endevinin qui estava tallant llenya justament en aquest lloc? El papà dels nois! Sí, el papà que va plorar d'alegria en veure'ls sans i estalvis. Després de les abraçades i els petons, Hansel i Gretel li van mostrar les riqueses que portaven, i després d'agrair al cigne la seva oportuna ajuda, van córrer tots a reunir-se amb la mare.

 

 

 

 

 

El Anec lleig

En un bell matí primaveral, una bella i forta pota covava els seus ous i mentre ho feia, pensava en els fillets forts i preciosos que aviat anava a tenir. De sobte, van començar a obrir-se els cascarones. A cada cap que apuntava, el cor li bategava amb força. Els aneguetos van començar a esponjar-se mentre piulaven a l'uníson. La mare els mirava eren tots tan bells, únicament hi haurà un, l'últim, que resultava alguna cosa estranya, com més gros i lleig que els altres. A poc a poc, els ànecs van ser creixent i aprenent a buscar entre les herbes els més grossos cucs, i a nedar i bussejar en l'aigua. Cada dia se'ls veia més bonics. Únicament aquell que va néixer l'últim anava cada dia més llarg de coll i més gros de cos.... La mare pota estava preocupada i trista ja que tothom que passava pel costat de l'ànec ho mirava amb raresa. A poc a poc el veïnat ho va començar a cridar el "aneguet lleig" i fins als seus mateixos germans ho menyspreaven perquè ho veien diferent a ells.

L'aneguet se sentia molt desgraciat i molt només i va decidir anar-se d'allí. Quan tots van ser a dormir, ell es va amagar entre uns joncs, i així va emprendre un llarg camí fins que, de sobte, va veure un molí i una bella jove tirant blat a les gallines. Ell es va apropar amb recel i en veure que tots callaven va decidir quedar-se allí a viure. Però al poc temps tots van començar a cridar-li "aneguet lleig", "ànec gros"..., i fins i tot el gall ho maltractava. Una nit va escoltar als amos del molí dir: "Aquest ànec està massa gros; ho anem a haver de rostir". L'ànec va emmudir de por i va decidir que aquesta nit fugiria d'allí. Durant tot l'hivern va estar passejant d'un lloc per a un altre sense trobar on viure, ni amb qui. Quan va arribar per fi la primavera, l'ànec va sortir del seu recer per passejar. De sobte, va veure a uns bells cignes blancs, de coll llarg, i l'aneguet va decidir apropar-se a ells. Els cignes en veure-ho es van alegrar i l'ànec es va quedar una mica sorprès, ja que ningú mai s'havia alegrat de veure-ho. Tots els cignes ho van envoltar i ho van acceptar des d'un primer moment. Ell no sabia que li estava passant: de sobte, va mirar a l'aigua del llac i va ser així com en veure la seva ombra va descobrir que era un preciós cigne més. Des de llavors va viure feliç i molt volgut amb la seva nova família.
 

 

 

 

ARRIVAT LA TARDOR